Ara Fa tres mesos

Ara Fa tres mesos vaig entrar de nou a la Sala Maravillas de Madrid al famós carrer de San Vicente Ferrer al Fantàstic Barri de Malasaña, que vaig conèixer a principis dels 90's! 

El Primer cop que vaig entrar va ser al Desembre de 1995, els meus amics Mario I Cocó feia uns mesos que s'havien anat a viure a Madrid després de passar uns anys a València. L'aventura començava.

I 20 anys després de la sessió de fotos per un suplement de el Mundo,  (de la que vam sortir a la portada amb el títol de los Hijos de Peter Pan ). El passat dia 12 de desembre del 2015, entrava de nou a la mítica Sala a on vam passar tants bons moments i també alguns de "destroyers". 

Aquest cop de la mà del meu gran amic Mark, a on tocava amb el seu grup Puzzles Y Dragones. Aquest dia també va ser molt especial. La Sala Maravillas encara està present a la meva vida després de tants anys i després de tants anys de tenir-la oblidada. De tant en tant passàvem per davant del local amb el Mario i sempre recordàvem quants balls i quant de tot havíem viscut allà durant un temps. Tot es historia i ara en sorgeixen d'altres  que ens duen a noves vivències que recordarem sempre. De Ballar amb Silvania, Family....a ballar amb Puzzles. 

Gràcies al Mark per endinsar-me a noves aventures i que ell estigui present.

Ahora Hace tres meses entré de nuevo en la Sala Maravillas de Madrid en la famosa calle de San Vicente Ferrer en el Fantástico Barrio de Malasaña, que conocí a principios de los 90 's! La Primera vez que fuí en Diciembre de 1995, mis amigos Mario Y Cocó hacía unos meses que se habían ido a vivir a Madrid después de pasar unos años en Valencia. La aventura comenzaba. Y 20 años después de la sesión de fotos para un suplemento del Mundo, (de la que salimos todos en la portada con el título de " Los Hijos de Peter Pan "). El pasado día 12 de diciembre de 2015, entraba de nuevo en la mítica Sala donde pasamos tantos buenos momentos y también algunos de "destroyers". Esta vez de la mano de mi gran amigo Mark, donde tocaba con su grupo Puzzles Y Dragones. Este día también fue muy especial. La Sala Maravillas aún está presente en mi vida después de tantos años y después de tantos años de tenerla olvidada. De vez en cuando pasábamos por delante del local con el Mario y siempre recordabamos cuantos bailes y cuanto de todo habíamos vivido allí durante un tiempo. Todo es historia y ahora surgen otros que nos llevan a nuevas vivencias que recordaremos siempre. De Bailar con Silvania, Family... a bailar con Puzzles... Gracias a Mark para adentrarme a nuevas aventuras y que él esté presente. 


https://discosdekirlian.bandcamp.com/album/dk08-somos-puzzles-y-dragones

PUZZLES Y DRAGONES 12 DE DESEMBRE DEL 2015  SALA MARAVILLAS

 

The Makers Bureau

Tres anys després de la meva última entrada al blog que vaig iniciar fa... ja no sé quants anys. Crec que quan vaig fer el meu viatge al Japó, a l'abril del 2010. Avui entro de nou per parlar de la exposició en la que vaig participar amb la meva aportació que millor sé fer, escollint unes cançons per acompanyar una vesprejada en un racó idíl.lic del barri de gràcia, el pati de la Galeria del H2O.
Poc ordenada amb els meus pensaments i poc constant amb les coses que penso fer, això es un dels defectes de molts dels que tinc.
Ahir la Montse Ané em va fer entendre que tot és pot aconseguir si un s'ho proposa seriosament. Ella ho ha aconseguit ha cregut amb la seva història paral.lela a la seva feina. Ha creat el seu món singular amb les seves creacions i ahir junt a una altra creadora, la Júlia Bertran amb els seus dibuixos i missatges colpidors,
Ahir nit va ser un vespre a on la inspiració es respirava a tots els racons de la galeria i del pati,  les seves obres, la música que ens va acompanyar, Els Ensemble Topogràfic,  el Càndid i la Núria Graham.
http://themakersbureau.com/
http://www.juliabertran.com/
http://ensembletopografic.tumblr.com/

My songs: Spring-Summer 2012!

http://open.spotify.com/user/limaragda/playlist/3YSZ24aVxrzdf35hmOZkoB

Aquest dilluns dia dos de juliol vaig anar a veure l'Última de Wes Anderson, Moonrise Kingdom. Un conte real de tots els què em tingut l'afany de descobrir el món a la nostra manera quan erem adolescents. L'Univers que els adults són incapaços d'entendre. Per sempre ha d'estar present en nosaltres aquesta imaginació que ens emociona i ens dona força per poder afrontar la vida que el pas dels anys ens fan canviar aquesta visió adolescent tan lliberada de tot. Em va portar a la meva adolescència que no va ser com a la pel.licula, Bé! Algunes coses sí, com l'obra de teatre amb 13 anys, però no tan bonica historia com la que ens deixa la narració d'aquest fantàstica pel.lícula. T'estimo Wes!!!!

On Monday I went to see the latest Wes Anderson, Moonrise Kingdom. A real story of all that I had the desire to discover the world in our way when we were teenagers. The universe that adults are unable to understand. To always be present in the imagination that excites us and gives us strength to face life over the years that make us change this approach so adolescent lliberada all. I took my adolescence was not like the movie, Good! Some things do, like play with 13, but not as pretty as the story that leaves us the story of this fantastic movie. I love Wes!

http://www.youtube.com/watch?v=MPD-WPNxpmU&feature=related 

http://motsmutsnats.blogspot.com.es/

Avui he descobert aquest blog al Fb. Parla de l'últim llibre què m'estic llegint. Una espia a la casa de l'amor de l'Anaïs Nin. Seguiré aquest blog que em sembla interessant. Sempre es descobreixen coses al Fb.


Today I discovered this blog to Fb. He talks about the last book I'm reading. A spy in the house of love of Anaïs Nin. Follow this blog that I find interesting. You always find things to Fb.

http://motsmutsnats.blogspot.com.es/2012/07/ja-fa-setmanes-que-vaig-acabar-de.html

Harmony Springs

Harmony Springs

Sónar 2011

Sónar 2011, esta año de dia y de noche, Viernes dia, para mi lo mejor del sónar, pequeño y sin multitudes, el viernes se pudo disfrutar de un gran concierto en el Hall de Hauschka, escucharlo es dejarse llevar por paisajes y sonidos imaginarios. Lo mismo que con Holy Other que debajo de su capucha estaba disparando destellos musicales y visuales ensordecedores. Y para terminar el Sónar dia Oy y sus muñequitos....




El Sónar noche es otra historia, es un megaclub pero con buena música y estupendo sonido. Acompañada de buenas amigas y amigos disfrutamos de algunas sesiones...Aunque nos perdimos la mejor que fue Trentemoller.....Pero pude ver a Manel con su Sistema, Steve Aoki, super hardcore!!! mi descubrimiento...Y sobre todo los autochoques...Donde disfruté en compañia de Isra.