Aquest dilluns dia dos de juliol vaig anar a veure l'Última de Wes Anderson, Moonrise Kingdom. Un conte real de tots els què em tingut l'afany de descobrir el món a la nostra manera quan erem adolescents. L'Univers que els adults són incapaços d'entendre. Per sempre ha d'estar present en nosaltres aquesta imaginació que ens emociona i ens dona força per poder afrontar la vida que el pas dels anys ens fan canviar aquesta visió adolescent tan lliberada de tot. Em va portar a la meva adolescència que no va ser com a la pel.licula, Bé! Algunes coses sí, com l'obra de teatre amb 13 anys, però no tan bonica historia com la que ens deixa la narració d'aquest fantàstica pel.lícula. T'estimo Wes!!!!

On Monday I went to see the latest Wes Anderson, Moonrise Kingdom. A real story of all that I had the desire to discover the world in our way when we were teenagers. The universe that adults are unable to understand. To always be present in the imagination that excites us and gives us strength to face life over the years that make us change this approach so adolescent lliberada all. I took my adolescence was not like the movie, Good! Some things do, like play with 13, but not as pretty as the story that leaves us the story of this fantastic movie. I love Wes!

http://www.youtube.com/watch?v=MPD-WPNxpmU&feature=related